dissabte, 2 de febrer del 2008


Un dia qualsevol, un dimecres 23 de gener com qualsevol altre dimecres, torno a casa després del tren, la universitat i el tren, i només arribar poso la cançó Superstar de Sonic Youth...

-Don't you remember you told me you love me baby
you said you'd be coming back this way again baby
baby baby baby baby oh baby
i love you, i really do
...

Cansada, em poso a la dutxa, és la millor hora del dia, sota l'aigua que em pica al cap fent que en surtin totes les coses que s'hi han anat acumulant desde que m'he aixecat. Per fi torno a ser jo i no el sac de preocupacións connectada a un iPod que passeja pel món, enacara que sigui només per una estoneta.

Ara de fons sona el meu estimat Jeff Buckley amb la nostra estimada Grace.

Ja en el meu món, sense cap pensament que m'envaeixi des de l'exterior, m'adono que una matèria extranya es comença a escolar per l'aigüera que es va enduent l'aigua tacada amb bombolles de sabó, i convençuda que la meva vida ha rebut massa David Lynch i ara no enten res, potser perque l'han absorbit dins d'Indland Empire, o que la meva ment ha intentat dexifrar masses lletres de Mars Volta i té una mena de caos existencial, no m'acabo de creure el que estic veient.

No podia entendre que trossets de carn estiguessin marxant d'una manera tant delicada pels rodons foradets de la banyera de casa, i només després de comprovar que no estava somiatt ni que hagués pres cap mena de substància divertida (pero no, T'he drugs don't work... Now the drugs don't work
They just make you worse
But I know I'll see your face again ...)

vaig acceptar que si, que una part de mi estava marxant, desapareixent sense cap mena d'explicació racional.

El més extrany era que no em feia mal, tot era extrany pro plàcid, m'hauré d'acostumar a viure sense un tros de jo.

Sense ganes, vaig sortir de la dutxa, i en apagar l'aigua vaig adonar-me que tornava a sonar una cançó dels Sonic Youth. Kill Your Idols.

I don't know why
you wann' impress Christgau
ahh let that shit die
and find out the new goal
kill yr. idols
sonic death
it's the end of the world
and confusion is sex
kill yr. idols
sonic death
it's the end of the world
and confusion is sex

I ara se que si l'ànima pesa 21 grams quan jo em mori només m'en podreu restar 20.

dijous, 31 de gener del 2008

Black Mountain





Eii, que el nou disc dels Black Mountain ja ha sortit, aviam si és tant bo com el primer que van publicar!!!

diumenge, 27 de gener del 2008