ASsusSena's Blog

2008-06-20T09:46:00.001+02:00

Daydream

2008-06-16T12:31:00.003+02:00

L'últim dia de classe del curs no es dia acabar d'una forma millor que anant al deydream festival.
Radiohead... què puc dir ?
Nude, 15 steps, bodysnatchers, idioeque, paranoid android... i veure a en Tom Yorke en directe, què més puc demanar?
Només podia demanar una bona companyía com la que vaig tenir (era com tenir alTom York cantant al meu costat gràcies al Xavi!)

http://www.last.fm/music/Radiohead

REQUIEM PER MI

2008-05-30T17:05:00.004+02:00

Sembla que fins que arribi el juliol estaré en la situació més propera a estar morta, sota mil llibres i una pila d'apunts, i acabaré més blanca del que estava a l'entrar a la biblioteca.
Requiem per mi, poseu moltes espelmes a mites, déus i demés personatges (pot ser en Bowie tranquilament...) i esperem a que la ressurrecció arribi aviat...

Canto

2008-05-20T22:48:00.000+02:00

Canto porque me levanto siempre con las mismas penas,con las heridas abiertas que siguen sin cicatrizar.Vago por las veredas, por desiertos, por la selva,surcando los anchos mares, hacia ningún lugar.Canto porque me canso de dar explicaciones,no tengo soluciones, ¿para qué tanto preguntar?Salto de cama en cama, de boca a boca, de falda en falda.No vuelvo por donde vine, nunca miro hacia atrás.Y no hay mejor ni peor, pues con la gente que tropiezo,sufren del mismo dolor, están igual, el mismo dolor.No hay mejor ni peor, si estás quieto o en movimiento,sufres el mismo dolor, estás igual, el mismo dolor.Canto porque me harto de lugares concurridos,de esquemas aburridos para conseguir seguridad.Parto de aquí a otro lado, crías cuervos, y te comen los ojos luego.Canto porque me levanto, siempre con las mismas penas.Y no hay mejor ni peor, pues con la gente que tropiezo,sufren del mismo dolor, están igual, el mismo dolor.No hay mejor ni peor, si estás quieto o en movimiento,sufres el mismo dolor, estás igual, el mismo dolor.

2008-05-19T16:07:00.001+02:00

2008-05-10T14:56:00.002+02:00

Fa dies que no escric res...

Segur que els nans del meu cap últimament tenen interèssos extranys (vés-a-saver-quins?) molt separats dels posts al bloc...

Perque segur, segur que el meu cos funciona amb petits nans que treballen incessablement, tal com em van explicar quan era prou petita per a creure'm-ho. I suposo que tota la vida m'he obstinat per no canviar aquesta explicació del funcionament de les coses... tant fàcil, tant meva.

I està clar que a mi ja m'està prou bé, per a què complicar el ja desordenat cap d'una estudiant de dret que no sap ben bé què coi fa a la cadira de la impressionant classe de la pompeu fabra?

I dibuixa, dibuixa als apunts, dibuixa a l'agenda, dibuixa a les bambes, dibuixa als apunts del pobre company del seu costat, que no en té pas la culpa de la seva inconsciència estúpida.

Perquè, i perquè, i perquè, tot el dia... perquè?

Suposo que és molt més fàcil assumir que hi ha petits nans ( per a mi enanitos) que controlen el món, que fan moure el meu braç i fan funcionar el meu cor, que engeguen el motor del cotxe quan gires la clau al cotxe, que porten les imatges des d'una càmera fins al meu televisor i que porten els pensaments d'un cap a l'altre formant la sempre inquietant telepatía...

I plou, plou molt. Deuen ser els enanitos que han decidit regar una mica la terra des d'allà dalt.

I sona gloomy sunday de fons...

It is autumn and the leaves are falling
All love has died on earth
The wind is weeping with sorrowful tears
My heart will never hope for a new spring again
My tears and my sorrows are all in vain
People are heartless, greedy and wicked...

Love has died!

The world has come to its end, hope has ceased to have a meaning
Cities are being wiped out, shrapnel is making music
Meadows are coloured red with human blood
There are dead people on the streets everywhere
I will say another quiet prayer:
People are sinners, Lord, they make mistakes...

The world has ended!

Tom Waits!

2008-04-23T19:18:00.003+02:00

El millor regal de Sant Jordi... Tom Waits Canciones!

"Tom Waits, perro de la lluvia

[...]

Voz de club nocturno en el suburbio de la ciudad, de colillas mal apagadas, de callejón húmedo y encharcado, de alcohol, de piano que ha estado bebiendo, de película de serie negra, de desarraigado, de "rain dog", surgida de lo más profundo del lado oscuro del Gran Sueño Americano"

Quina gran descripció al pròleg! No es podia dir millor, i bé, el llibre és un seguit de lletres bones, de mil cançons d'en Waits.

It's warm beer and cold women
No I just don't fit in
Every join I stumbled into tonight
That's just how it's been...

Well I got a bad liver and a broken heart
Yea I drunk me a river since you tore me apart
And I don't have a drinking problem
Cept when I can't get a drink...

And what becomes of all the little boys
Who never comb their hair
Well they're lined up all around the block
On the nickel over there...

Still these blue valentines
To remind me of my cardinal sin
I can never wash the guilt
Or get these bloodstains off my hands
And it takes a lot of whiskey
To make these nightmares go away
And I cut my bleedin heart out every night
And I'm gonna die just a little more on each St Valentine's Day
Don't you remember that I promised I would
write you...
These blue valentines...
I com no... Swordfishtrombone i Downtown Train!

Will I see you tonight
On a downtown train
All of my dreams just fall like rain
Oh baby all upon a downtown train

Amor gairebé impossible

2008-04-22T22:47:00.000+02:00

L'oci, que empeny paradoxalment a tan rares activitats, va portar-me un
dia a una ciutat de ponent, ni grisa ni pintoresca, d'aquestes que n'hi ha tantes.
Jo patia, sembla, una dissort elaborada mentalment, per manca
d'envejades preocupacions normals, i anava pel carrer mirant a terra i fugia de la
gent. Si hagués pogut triar la mena de compassió que m'abellia, hauria preferit
la que les persones dediquen a qui pateix un amor bonic, però impossible.
Heus aquí explicat clarament l'estat d'esperit que em conduí a una
singular passió d'estiu, que em disposo a transcriure a la meva manera:
Anava sovint al museu del municipi aquell i em passava hores – hores
llargues, senceres, hores de debò – davant de peces la contemplació de les quals
donés un cert to d'interès al seu admirador.
Un dia, en un racó, vaig descobrir una pintura d'Aldo Rienzi, pintor italià,
d'un d'aquests segles que han passat darrerament. Era un retrat de dona, però
d'una dona única, mai no vista, una una sola mirada de la qual enamorava. I he
de dir, comprometent-hi la paraula, que el retrat era dels que miren; una mirada
fonda, que cercava l'ànima del contemplador i la trobava de seguida, per quedarse-
la.
Per abreujar, faré la revelació prevista per tot lector que em segueixi: em
vaig enamorar de la dona pintada. Vaig nodrir els rengles d'aquesta legió
d'enamorats d'imatges, els quals tothom plany i que pateixen tant.
Ella, honesta, m'escoltava i servia de ressò al meu afany. De mil maneres,
totes quietes i callades, em demostrava el seu agraïment.
Quins dies, senyors, quins dies més clars dins d'aquell museu! En entrar a
la sala, cada vegada, les nostres mirades es trobaven i l'amor creixia més. Li
duia poms de flors, que col·locava en el marc d'amagat del mosso de la sala, i li
parlava, poc més o menys, d'aquesta manera: «Estimada, petita meva, aviat
realitzarem el nostre anhel. Aniré a veure el director, li explicaré el nostre cas i
se'n farà càrrec de seguida. Li demostraré amb números que la meva posició em
permet tenir-te a casa amb les mateixes atencions que et dedica el museu, i ell
veurà que vaig de bona fe i voldrà ésser el padrí de la nostra aliança.»
Però ja sabeu com són les dones. Amb l'aire de no fer mal a ningú, et
descavalquen brutalment dels somnis més cars, de vegades.
I una tarda, havent retardat l'hora acostumada de visita a causa d'un
encontre amb un parent ric, vaig arribar al museu apressadament, amb el ram
de clavells més bo que havia trobat a la plaça.
Per pueril enjogassament d'enamorat, se'm va ocórrer sorprendre
l'estimada i, perquè no em veiés de lluny i per poder-me presentar als seu ulls de
sobte, vaig seguir el camí de cada dia arrambant-me a la paret i trepitjant
suaument el sòl per tal d'evitar que el soroll em fes traïció.
Traïció! No era pas el soroll allò que em trairia. L'engany era allí, a l'últim
tombant de la meva ruta. Ja de lluny va semblar-me que sentia una veu
desconeguda i fora d'ús en aquell medi; i, en apropar-me, vaig veure que un
foraster festejava la meva enamorada. I vaig veure que ella se l'escoltava amb
complaença i li dedicava la mirada que em semblava que només havia d'ésser
per a mi.
Quin martiri i quina ràbia alhora! Quina barreja d'impulsos! Volia incendiar i
occir, tenir ossos d'enemic que em cruixissin entre les meves mans, prendre una
venjança còsmica. Però m'estava quiet, per pouar fins a la darrera gota de la
metzina aquella i per tenir l'evidència de la coquinesa d'una dona que,
dipositària del meu cor, el feia rodolar per terra.
Les paraules d'ell van arribar-me clares: «...tot anirà bé. Amb el director,
no hi vull parlar, perquè no ens comprendria. Vindré cap al tard, amb un drap
negre per tapar-te, i et portaré a casa, on ens espera la felicitat...»
I ella, jo me n'adonava bé, se l'escoltava i se'l creia.
– Prou! – vaig dir fent irrupció, escabellat i pàl·lid –. Posem un punt final a
aquesta conxorxa vil!
La dama del retrat va mirar-me estamordida, suplicant. Però jo sabia el que
calia fer.
– Amb vós, senyora, ni una paraula més – vaig dir-li –. Gràcies a Déu, he
descobert a temps el que valeu.
I vaig llençar-li el ram de clavells al rostre, per fer-li afront. L'altre, volent evitar
l'ofensa, em va agafar pel braç. Jo me'l vaig mirar:
– I vós, lladre d'amor, galant de museu, home tronat, sortiu al carrer que
us vull trencar la cara...
I tal com ho havia dit, vaig fer-ho, en defensa de la meva dignitat i per
servir d'universal exemple.
Pere Calders

Nenúfars

2008-04-16T20:09:00.005+02:00

Oceà, d'Alessandro Baricco (Cada pàgina em sorprèn), aquí us deixo una pàgina del llibre:

Vespre. Fonda Almayer. Habitació del primer pis, al fons del corredor. Escriptori, llum de petroli, silenci. Una bata grisa amb B. a dins. Dues sabatilles grises amb els peus a dins. Full blanc damunt de l'escriptori, ploma, tinter. Escriu, B.
Escriu.

Adorada meva,
he arribat al mar. Us estalvio les fatigues i misèries del viatge: el que compta és que ara sóc aquí. La fonda és acollidora: senzilla, però acollidora. És al cim d'un turonet, just davant de la platja. Al vespre puja la marea i l'aigua arriba fins gairebé sota la meva finestra. És com estar dalt d'un vaixell. Us agradaria.
Jo no hes estat mai dalt d'un vaixell.
Demà començaré els meus estudis. El lloc em sembla ideal. No ignoro la dificultat de l'empresa, però vós sabeu -únicament vós, al món- fins a quin punt estic decidit a portar a terme l'obra que vaig tenir l'ambició de concebre i d'emprendre un dia faust ara fa dotze anys.Em serà de consol imaginar-vos amb salut i bins ànims.
En efecte, no hi havia pensat mai abans, però realment no he estat mai dalt d'un baixell.
En la solitud d'aquest lloc apartat del món, m'acompanya la certesa que, en la distància, no voldreu perdre el record de qui us estima i que restarà sempre el vostre

I.A.I.B

Deixa la ploma, plega el full, el fica dins d'un sobre. S'aixeca, agafa una capsa de caoba de dins del seu bagul, alça la tapa, hi deixa caure la carta, oberta i sense adreça.
Té 38 anys, B. Pensa que un dia, en algun lloc del món, trobarà una dona que és, des de sempre, la seva dona. De tant en tant li sap greu que el destí s'obstini a fer-lo esperar amb una tenacitat tan poc delicada, però amb el temps ha après a considerar el fet amb una gran serenitat. Ja fa anys que, gairebé cada dia, agafa la ploma i li escriu. No té noms ni adreces per posar als sobres: però té una vida per explicar. I a qui, si no a ella? Pensa que quan es trobin serà bonic posar-li a la falda una capsa de caoba plena de cartes i dir-li:
-T'esperava.
Ella obrirà la capsa i lentament, quan vulgui, llegirà les cartes una per una, i enfilant-se per un quilomètric fil de tinta blava, farà seus els anys -els dies, els instants- que aquell home, fins i tot abans de conèixer-la, li havia regalat. O potser, senzillament, tombarà la capsa cap per avall i, atònita davant d'aquella extravagant nevada de cartes, dirà a aquell home, somrient:
-Ets boig.
I l'estimarà per sempre.

REMAIN

2008-04-01T13:00:00.007+02:00

We'll remain after everything's been washed away by the rain
We will stand upright as we stand today
Lovestain
You left a lovestain on my heart
And you left a bloodstain on the ground
But blood comes off easily...

Quina gran cançó!
M'estic enamorant del José González (avui no hi ha cap dibuix, l'època d'exàmens és poc productiva...)

I tampoc cal desmerèixer la cançó que em va agradar més del concert d'ahir:

...the spiderman is having you for dinner tonight"

and I feel like I'm being eaten
by a thousand million shivering furry holes
and I know that in the morning I will wake up
in the shivering cold

and the spiderman is always hungry...

"Come into my parlour", said the spider to the fly... "I have something here for you"

(Lullaby dels The Cure cantada per en Tom Smith, el cantant dels Editors mentre estava a punt de morir damunt del piano...)

http://es.youtube.com/watch?v=1Xv8IQA2egQ&feature=related

2008-03-22T14:20:00.001+01:00

2008-03-06T21:49:00.002+01:00

Dema poso el text, que avui em fa mandra...

IMPERFECCIÓ

2008-02-22T15:44:00.002+01:00

2008-02-16T13:26:00.002+01:00

Seven moons and seven suns ,heaven wait for those who run...

(Last remaining light)

2008-02-10T14:51:00.000+01:00

I aquesta ha estat la inspiració divina per a que el Xavi i jo fem un Flog compartit!

2008-02-08T12:10:00.000+01:00

Tu para mi eres la estrella, un corazón a todo color, nuestra vida como una triste mentira, cuentos tiernos, inventos que inventas tu.
Vuela, con tu fotonovela, Vuela, mujer fotologuera. Tu para mi solo una historia, un medio amor sin solución, una música y una cena con velas, Siempre tu, fotologuera solo tu. Vuela, con tu fotonovela, Vuela,mujer fotologuera.
Chicos, creo que me voy a hacer camara de oro, si,si de oro
Tu para mi eres la estrella, yo para ti no sé quién soy,
No sé.
Vuela con tu fotonovela, vuela mujer fotologuera. Vuela con tu fotonovela, vuela mujer fotologuera. Vuela con tu fotonovela, vuela mujer fotologuera.

(véase http://es.youtube.com/watch?v=EMcPn9UObeY )

2008-02-02T15:14:00.000+01:00

Un dia qualsevol, un dimecres 23 de gener com qualsevol altre dimecres, torno a casa després del tren, la universitat i el tren, i només arribar poso la cançó Superstar de Sonic Youth...

-Don't you remember you told me you love me baby
you said you'd be coming back this way again baby
baby baby baby baby oh baby
i love you, i really do ...

Cansada, em poso a la dutxa, és la millor hora del dia, sota l'aigua que em pica al cap fent que en surtin totes les coses que s'hi han anat acumulant desde que m'he aixecat. Per fi torno a ser jo i no el sac de preocupacións connectada a un iPod que passeja pel món, enacara que sigui només per una estoneta.

Ara de fons sona el meu estimat Jeff Buckley amb la nostra estimada Grace.

Ja en el meu món, sense cap pensament que m'envaeixi des de l'exterior, m'adono que una matèria extranya es comença a escolar per l'aigüera que es va enduent l'aigua tacada amb bombolles de sabó, i convençuda que la meva vida ha rebut massa David Lynch i ara no enten res, potser perque l'han absorbit dins d'Indland Empire, o que la meva ment ha intentat dexifrar masses lletres de Mars Volta i té una mena de caos existencial, no m'acabo de creure el que estic veient.

No podia entendre que trossets de carn estiguessin marxant d'una manera tant delicada pels rodons foradets de la banyera de casa, i només després de comprovar que no estava somiatt ni que hagués pres cap mena de substància divertida (pero no, T'he drugs don't work... Now the drugs don't work
They just make you worse
But I know I'll see your face again ...)

vaig acceptar que si, que una part de mi estava marxant, desapareixent sense cap mena d'explicació racional.

El més extrany era que no em feia mal, tot era extrany pro plàcid, m'hauré d'acostumar a viure sense un tros de jo.

Sense ganes, vaig sortir de la dutxa, i en apagar l'aigua vaig adonar-me que tornava a sonar una cançó dels Sonic Youth. Kill Your Idols.

I don't know why
you wann' impress Christgau
ahh let that shit die
and find out the new goal
kill yr. idols
sonic death
it's the end of the world
and confusion is sex
kill yr. idols
sonic death
it's the end of the world
and confusion is sex

I ara se que si l'ànima pesa 21 grams quan jo em mori només m'en podreu restar 20.

Black Mountain

2008-01-31T15:36:00.000+01:00

Eii, que el nou disc dels Black Mountain ja ha sortit, aviam si és tant bo com el primer que van publicar!!!

SMOKE

2008-01-27T21:13:00.000+01:00

Avui trio...

2008-01-23T21:19:00.000+01:00

Primera cançó del dia:

Sisters of Mercy (Leonard Cohen)

La cançó més trista de la història (tot i que no m'agrada catal.logar d'aquesta manera sempre pensaré que és la més trista que s'hagi fet mai):

Superstar (Sonic Youth)

Una d'en Bowie:

New Killer Star (David Bowie) (Sí, aquella que sembla que digui Umbrella, umbrella, umbrella, fent la competència a la cançó de l'estiu)

Una adient per a un canvi radical:

Make Up (Stephen Trask) De la BSO de Hedwig and the Angry Inch

Avui Ballaria:

Cha cha Twist (The Detroit Cobras)

Com més l'escolto més m'agrada:

What Else is There (Röyksoop)

Toca...

To the winter (Brett Anderson)

Salvació!

Sing for the absolution (Muse)

4 cançons a l'atzar:

Well thought out knives (Silversun Pickups)

The Sound of Fear (Eels)

Why do you try so hard to hate me (The Electric Soft Parade)

Wake up my lover ( Nick Cave and the Bad Seeds)

I la última, per a preparar-me per anar al F.E.A....

Cuando haces tecnopop ya no hay stop! (The Raros)

El Noi de la Càmera... ( inacabat)

2007-12-31T13:53:00.001+01:00

Almudena.

Audrey!

2007-12-30T11:27:00.000+01:00

Almudena.

Tides of the Moon (Mercury Rev)

2007-12-29T01:26:00.000+01:00

The threads that run through your life
Hand from your sleeve
Wind through your soul
The kind you can't control
The kind you can't conceive
The kind you can't believe
But wish you could break
Wish you could weave
I wish you could see
It ties you to me
And you fly in the face of the sun
And you float in the tides of the moon

Últims cd's que m'he comprat(part d'ells)...

2007-12-28T18:59:00.000+01:00

Killing Joke -laugh? I nearly bought one!

Nick Cave - Murder Ballads

The Detroit Cobras - Tied & True

White Cowbell Oklahoma - Casa Diablo

The Penelope[s] - The arrogance of simplicity

Menomena - Friend and Foe

Nena lila

2007-12-15T14:38:00.001+01:00

Aquarel.la sobre paper:

Almudena

Dibuixos després d'un examen!!!

2007-12-14T00:03:00.000+01:00

Air-Playground love

2007-12-05T21:36:00.000+01:00

Sempre estaré enamorat d'aquesta cançó...

Tom Waits-Downtown train

2007-12-02T16:18:00.000+01:00

Lhasa de Sela

2007-11-26T23:00:00.000+01:00

Un molt bon amic un dia em va regalar un cd. Venint de qui venia m'esperava un gran disc, i no m'equivocava.

Autora: Lhasa de Sela
Nom del disc: The living road

Gràcies

Jeff et comprenc!!!

2007-11-25T22:18:00.000+01:00

Moltes possibilitats, una sola resposta. La Verge ens va fer una revelació en una d'aquelles tardes on la vanalitat deixava de ser una condició i el narcisisme una mala opció.
So real era la resposta a tantes especulacions barates...
D'allò només en queda el regust a Fanta( de taronja evidentment ), i el record de converses on la virilitat es feia palesa.
Les "locas" desvirtuen la homosexualitat a Cardedeu.

HOMENATGE A L'ANNA!

2007-11-21T23:29:00.001+01:00

LES NOSTRES CANÇONS D'AVUI (18/11/2007)

2007-11-19T23:08:00.000+01:00

JORDI

Les cançons que he triat avui són clàssics

1. I wanna be adored- Stone Roses
2. Feel the pain-Dinosaur Jr
3. Stagger Lee-Nick Cave
4. Drive-The Cars
5. Psycho killer-Talking Heads

ALMUDENA

1. Painted on my heart - The Cult
2. Al final- Bunbury
3. Sadie's Insane - Sexy Sadie
4. Opus 40 - Mercury Rev
5. Black Forest - Mercury Rev
6. Aisha - Death in Vegas
7. Your Kisses are waisted on me - The Pipettes

2007-11-18T11:35:00.000+01:00

Ara que ja no podem dir "larguémonos, chica, hacia el mar
no hay amanecer en esta ciudad"...

Com a mínim que poguem dir

Que no sea todo mentira
O en su defecto no lo parezca
Que no aumente la ceguera
de los que están siempre arriba

Que el pequeño genocida
la palme de una enchilada

Que no haya pasión que no valga
el mal que cien años dura
Que pueda aguantar la cordura
sin caer de rodillas

Que no existan las heridas
que nada
las volvamos a abrir

Que pueda contar contigo
como sabes que conmigo siempre
Que no cuente la suerte, no
sólo el destino que nos presentó

Que pese menos el pasado
O se recuerde al menos todo
Que no cambien a su modo
un episodio de historia

y el glaciar de la memoria
en nada,
no nos vuelva a fallar

Que pueda contar contigo
como sabes que conmigo siempre
Que no cuente la suerte, no
sólo el destino que nos presentó

Que pueda contar contigo
como sabes que conmigo siempre
Que no cuente la suerte, no
sólo el destino que nos presentó

Que las buenas voluntades
no sean tan diferentes
Que no sigas la corriente
que te lo dicen siempre

Tanta charla, tanta charla
tanto darle al bla, bla, bla
tanto control, tanta precaución
tanto bienestar
en el cuarto de estar

Que pueda contar contigo
como sabes que conmigo siempre
Que no cuente la suerte, no
sólo el destino que nos presentó

Que pueda contar contigo
como sabes que conmigo siempre
Que no cuente la suerte, no
sólo el destino que nos presentó

Va per tu!
(I visca el Bunbury!)

LES CANÇÓNS D'AVUI

2007-11-13T19:59:00.000+01:00

El Jordi i jo hem fet la nostra llista de cançons d'avui:

Almudena:
1. Crimson and Clover (Velvet Underground)
2. Jigsaw Falling into Place (Radiohead)
3. Space Dementia (Muse)
4. Here comes the sun (Belle&Sebastian)
5. Street Spirit ( Radiohead)
6. Our house (Madness)
7. Teardrop (Massive Attack)
8. Plug in baby (Muse)
9. Broken Harp (PJ Harvey)
10. Chains (Mercury Rev)
11. I no pot faltar alguna cançó cutre, que avui pot ser tant weekend without make-up (The long blondies) o Down/Off (Humbert Humbert)

Jordi:
1-Massive Nights dels The hold steady
2-Ghosts of american astronauts dels Mekons
3-Perfume garden dels Chameleons
4-What else is there dels Röyksopp
5-The widow dels The Mars volta
6-Harvest moon deNeil young: (el clàssic)
7-Arabian nights dels Siouxie and the Banshees
8-Go or go ahead del Rufus wainwright
9-The racing rats dels Editors

2007-11-10T14:22:00.001+01:00

ART!

2007-11-09T16:31:00.001+01:00

Et sembla art?

Sens dubte et fa girar el cap per mirar-ho.

Art és qualsevol cosa que et faci parar,

deixar qualsevol cosa que estiguis fent,

i admirar allò que un altre ha creat.

I t'agradi més o menys et fa girar el cap per mirar-ho...

2007-11-05T22:49:00.000+01:00

MEME

2007-11-05T22:16:00.000+01:00

"El joc del meme"

NORMES
1. Cada jugador comienza con un listado de 8 cosas. Da igual las que sean, pero que sean 8.2. Tienen que escribir esas 8 cosas en su blog y junto con las reglas del juego.3. Tienen que seleccionar a 8 personas mas invitar a jugar y anotar sus nombres o el nombre de su blog.4. No Olviden dejar un comentario en sus blogs respectivos de que han sido invitados a jugar, refiriendo al post de tu blog “EL JUEGO” o “El meme de las 8 cosas”.

Al meu meme hi apuntare les 8 cançóns d'avui, no son les meves preferides, i tot i que cada dia hi ha un munt de cançóns avui en trio 8 en especial.
Aqui van:

1. La primera cançó que he ecoltat avui:
Rainy day women, de Bob Dylan

2. Cançó que tinc les orelles:
Black Star, de Radiohead

3. Cançó que no em puc treure del cor: (sempre sera la preferida)
Lemmon tree, dels Fools Garden

4. Cançó en la que confio moltíssim: (amb molt da carinyo)
Hideandseek, dels Appledod

5. Cançó que tinc al cap:
Avui qualsevol dels Pixies

6. Cançó que m'agradaria que sonés ara mateix:
Superstar, dels Sonic Youth

7. Cançó amb la que avui aniré a dormir
Such Great Heights, de Postal Service

8. Cançó que una nit més no em deixarà dormir.
Lilac wine, de Jeff Buckley (senzillament genial)

I aquestes son les 8 coses que he volgut deixar escrites al meu joc. Ara us toca a vosaltres jugar!!

2007-11-03T16:04:00.000+01:00

Aquest és, finalment, el meu blog! Encara no se gaire com va pero me'n sortiré!

Abans que res he de dir que si he fet aquest petit espai és gràcies a l'Anna i el Xavi, i ara ja puc dir que esteu tots/totes convidats/des a escriure-hi i posar-hi el que volgueu!