REMAIN

We'll remain after everything's been washed away by the rain
We will stand upright as we stand today
Lovestain
You left a lovestain on my heart
And you left a bloodstain on the ground
But blood comes off easily...

Quina gran cançó!
M'estic enamorant del José González (avui no hi ha cap dibuix, l'època d'exàmens és poc productiva...)

I tampoc cal desmerèixer la cançó que em va agradar més del concert d'ahir:

...the spiderman is having you for dinner tonight"

and I feel like I'm being eaten
by a thousand million shivering furry holes
and I know that in the morning I will wake up
in the shivering cold

and the spiderman is always hungry...

"Come into my parlour", said the spider to the fly... "I have something here for you"

(Lullaby dels The Cure cantada per en Tom Smith, el cantant dels Editors mentre estava a punt de morir damunt del piano...)




http://es.youtube.com/watch?v=1Xv8IQA2egQ&feature=related

Dema poso el text, que avui em fa mandra...

IMPERFECCIÓ

Seven moons and seven suns ,heaven wait for those who run...



(Last remaining light)

I aquesta ha estat la inspiració divina per a que el Xavi i jo fem un Flog compartit!

Tu para mi eres la estrella, un corazón a todo color, nuestra vida como una triste mentira, cuentos tiernos, inventos que inventas tu.
Vuela, con tu fotonovela, Vuela, mujer fotologuera. Tu para mi solo una historia, un medio amor sin solución, una música y una cena con velas, Siempre tu, fotologuera solo tu. Vuela, con tu fotonovela, Vuela,mujer fotologuera.
Chicos, creo que me voy a hacer camara de oro, si,si de oro
Tu para mi eres la estrella, yo para ti no sé quién soy,
No sé.
Vuela con tu fotonovela, vuela mujer fotologuera. Vuela con tu fotonovela, vuela mujer fotologuera. Vuela con tu fotonovela, vuela mujer fotologuera.

(véase http://es.youtube.com/watch?v=EMcPn9UObeY )

Un dia qualsevol, un dimecres 23 de gener com qualsevol altre dimecres, torno a casa després del tren, la universitat i el tren, i només arribar poso la cançó Superstar de Sonic Youth...

-Don't you remember you told me you love me baby
you said you'd be coming back this way again baby
baby baby baby baby oh baby
i love you, i really do ...

Cansada, em poso a la dutxa, és la millor hora del dia, sota l'aigua que em pica al cap fent que en surtin totes les coses que s'hi han anat acumulant desde que m'he aixecat. Per fi torno a ser jo i no el sac de preocupacións connectada a un iPod que passeja pel món, enacara que sigui només per una estoneta.

Ara de fons sona el meu estimat Jeff Buckley amb la nostra estimada Grace.

Ja en el meu món, sense cap pensament que m'envaeixi des de l'exterior, m'adono que una matèria extranya es comença a escolar per l'aigüera que es va enduent l'aigua tacada amb bombolles de sabó, i convençuda que la meva vida ha rebut massa David Lynch i ara no enten res, potser perque l'han absorbit dins d'Indland Empire, o que la meva ment ha intentat dexifrar masses lletres de Mars Volta i té una mena de caos existencial, no m'acabo de creure el que estic veient.

No podia entendre que trossets de carn estiguessin marxant d'una manera tant delicada pels rodons foradets de la banyera de casa, i només després de comprovar que no estava somiatt ni que hagués pres cap mena de substància divertida (pero no, T'he drugs don't work... Now the drugs don't work
They just make you worse
But I know I'll see your face again ...)

vaig acceptar que si, que una part de mi estava marxant, desapareixent sense cap mena d'explicació racional.

El més extrany era que no em feia mal, tot era extrany pro plàcid, m'hauré d'acostumar a viure sense un tros de jo.

Sense ganes, vaig sortir de la dutxa, i en apagar l'aigua vaig adonar-me que tornava a sonar una cançó dels Sonic Youth. Kill Your Idols.

I don't know why
you wann' impress Christgau
ahh let that shit die
and find out the new goal
kill yr. idols
sonic death
it's the end of the world
and confusion is sex
kill yr. idols
sonic death
it's the end of the world
and confusion is sex

I ara se que si l'ànima pesa 21 grams quan jo em mori només m'en podreu restar 20.

Black Mountain

Eii, que el nou disc dels Black Mountain ja ha sortit, aviam si és tant bo com el primer que van publicar!!!

SMOKE

Avui trio...

• Primera cançó del dia:

Sisters of Mercy (Leonard Cohen)

• La cançó més trista de la història (tot i que no m'agrada catal.logar d'aquesta manera sempre pensaré que és la més trista que s'hagi fet mai):

Superstar (Sonic Youth)

• Una d'en Bowie:

New Killer Star (David Bowie) (Sí, aquella que sembla que digui Umbrella, umbrella, umbrella, fent la competència a la cançó de l'estiu)

• Una adient per a un canvi radical:

Make Up (Stephen Trask) De la BSO de Hedwig and the Angry Inch

• Avui Ballaria:

Cha cha Twist (The Detroit Cobras)

• Com més l'escolto més m'agrada:

What Else is There (Röyksoop)

• Toca...

To the winter (Brett Anderson)

• Salvació!

Sing for the absolution (Muse)

• 4 cançons a l'atzar:

Well thought out knives (Silversun Pickups)

The Sound of Fear (Eels)

Why do you try so hard to hate me (The Electric Soft Parade)

Wake up my lover ( Nick Cave and the Bad Seeds)

• I la última, per a preparar-me per anar al F.E.A....

Cuando haces tecnopop ya no hay stop! (The Raros)

El Noi de la Càmera... ( inacabat)

Almudena.

Audrey!

Almudena.

Tides of the Moon (Mercury Rev)

The threads that run through your life
Hand from your sleeve
Wind through your soul
The kind you can't control
The kind you can't conceive
The kind you can't believe
But wish you could break
Wish you could weave
I wish you could see
It ties you to me
And you fly in the face of the sun
And you float in the tides of the moon

Últims cd's que m'he comprat(part d'ells)...

Killing Joke -laugh? I nearly bought one!

Nick Cave - Murder Ballads




The Detroit Cobras - Tied & True

• White Cowbell Oklahoma - Casa Diablo
  

The Penelope[s] - The arrogance of simplicity





Menomena - Friend and Foe