Vespre. Fonda Almayer. Habitació del primer pis, al fons del corredor. Escriptori, llum de petroli, silenci. Una bata grisa amb B. a dins. Dues sabatilles grises amb els peus a dins. Full blanc damunt de l'escriptori, ploma, tinter. Escriu, B.
Escriu.
Adorada meva,
he arribat al mar. Us estalvio les fatigues i misèries del viatge: el que compta és que ara sóc aquí. La fonda és acollidora: senzilla, però acollidora. És al cim d'un turonet, just davant de la platja. Al vespre puja la marea i l'aigua arriba fins gairebé sota la meva finestra. És com estar dalt d'un vaixell. Us agradaria.
Jo no hes estat mai dalt d'un vaixell.
Demà començaré els meus estudis. El lloc em sembla ideal. No ignoro la dificultat de l'empresa, però vós sabeu -únicament vós, al món- fins a quin punt estic decidit a portar a terme l'obra que vaig tenir l'ambició de concebre i d'emprendre un dia faust ara fa dotze anys.Em serà de consol imaginar-vos amb salut i bins ànims.
En efecte, no hi havia pensat mai abans, però realment no he estat mai dalt d'un baixell.
En la solitud d'aquest lloc apartat del món, m'acompanya la certesa que, en la distància, no voldreu perdre el record de qui us estima i que restarà sempre el vostre
I.A.I.B
Deixa la ploma, plega el full, el fica dins d'un sobre. S'aixeca, agafa una capsa de caoba de dins del seu bagul, alça la tapa, hi deixa caure la carta, oberta i sense adreça.
Té 38 anys, B. Pensa que un dia, en algun lloc del món, trobarà una dona que és, des de sempre, la seva dona. De tant en tant li sap greu que el destí s'obstini a fer-lo esperar amb una tenacitat tan poc delicada, però amb el temps ha après a considerar el fet amb una gran serenitat. Ja fa anys que, gairebé cada dia, agafa la ploma i li escriu. No té noms ni adreces per posar als sobres: però té una vida per explicar. I a qui, si no a ella? Pensa que quan es trobin serà bonic posar-li a la falda una capsa de caoba plena de cartes i dir-li:
-T'esperava.
Ella obrirà la capsa i lentament, quan vulgui, llegirà les cartes una per una, i enfilant-se per un quilomètric fil de tinta blava, farà seus els anys -els dies, els instants- que aquell home, fins i tot abans de conèixer-la, li havia regalat. O potser, senzillament, tombarà la capsa cap per avall i, atònita davant d'aquella extravagant nevada de cartes, dirà a aquell home, somrient:
-Ets boig.
I l'estimarà per sempre.
