dimecres, 21 de novembre del 2007

HOMENATGE A L'ANNA!

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

3 comentaris:

Kosmonaut ha dit...

Quina sorpresa més agradable!!!!! Gràcies!!!!!!!!!!!!!!

22 de novembre del 2007, a les 11:33
Anònim ha dit...

Era la segona quinzena de settembre del 2001…. Aquell noi, repetidor, “abertzale”, amb un parxe amb l’estelada al pit, acabava d’arribar d’un altre poble amb la moto tota atrotinada...i s’en estava allà, assegut a la tercera (potser quarta) fila de la columna central de la classe, a la seva dreta un lloc buit. Va alçar els ulls analitzant els que serien els seus nous companys… asseguda a la cadira de l’esquerra de la primera fila de la tercera columna, una noia amb una piga i els cabells curts que li recordava la seva primera ex (més tard esdevindria la seva millor amiga a l’EMT..l’Anna)... més enllà un noi que ell va pensar fos un “quillo” i que més tard es va convertir en un d’aquells millors amics que d’un dia per l’altre, potser per ganduls o covards perdem de vista... en Marçal...de sobte, una noia s’asseu al seu costat; es miren, ella somriu, ell pensa que és preciosa, ella s’esforça a semblar tranquila i es presenta: “Hola, jo soc l’Almudena” diu ella i extèn la mà amb un gest segur cap al noi, (tot i que al mateix temps es posa vermella i abaixa la vista)... llavors aquell noi, immadur, amb masses idees d’esquerra barrejades amb THC al cap la va mirar, li va estrenyer la mà i va pensar: és guapissima, però té un nom castellà! (ell que per cognom es diu garcia!!)... tot i aixì, durant uns quants mesos van ser amics... toti que a la fì les diverses amistats els van fer separar i qui sap si fins i tot barallar...
Llavors el silenci... fins quan no es troven en una discoteca que ja no existeix... ella més rossa que mai, amb un jersey (Tommy Hilfiger?) vermell i uns texans blancs (o grisos clars) més presiosa que mai, cambiada, més serena, estudiant de dret diu ella en les poques paraules que s’intercanvien fins quan les respectives parelles els venen a separar. Es saluden ràpidament i s’en va cadaù per la seva banda. Ell però no en té prou, la segueix amb la vista mentre s’allunya, busca entre els amics i a la fì en troba un que la coneix i que li dona la seva adreça de correu electronic. Aixì ell, el jove que alguns anys abans havia estat el jove immadur, independentista i adicte al cannabis, el mateix que uns anys abans habia emigrat a un altre pais per treballar com a assistent d’un ministre, que s’està reformant el pis de proprietat en una de les avingudes més conegudes del sud de Milà amb la seva xicota, el mateix que ara passa les nits en companyia dels seus llibres d’empresarials, el mateix que ara treballa en una agència de comunicaciò i està posant les bases al què serà, juntament amb una altra companya de feina, la seva pròpia empresa, en fi, “el nou ell” ara tenia la seva adreça i l’hauria pogut contactar.
Tot i aixì, deixa passar encara 3, 4, 5mesos més fins quan, aquesta tarda, casulament, coincideixen “on line”...

Moltes gràcies per aquesta mitja horeta pasada al msn Almu.

In bocca al lupo per il tuo futuro ed a presto”! (Chi sa se la casualità ci porterà ancora una volta nello stesso posto ed alla stessa ora? Chi sa se per questo dovremo aspettare ancora altri 6 anni?

(Molta sort en el teu futur i fins aviat!! (qui sap si la casualitat ens portarà al mateix lloc, a la mateixa hora? Qui sap per aquesta trobada haurem d’esperar uns altres 6 anys?)

P.S. Si no et sap greu, de tant en tant visitaré el teu blog... però silenciosament, sense dir res i tu, fes com si no em veiessis... ja saps: “pay no attention to the man behind the curtain”

26 de novembre del 2007, a les 18:42
Kosmonaut ha dit...

DÉU MEU!!! Uri Carinyo!!!! Un dibuix dels meus peus i un missatge del noi alt, ros i esbojarrat que em va fer sentir-me algú valuós quan tenia por fins i tot de mi mateixa. Mil petons!

26 de novembre del 2007, a les 22:45

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)