Fa dies que no escric res...
Segur que els nans del meu cap últimament tenen interèssos extranys (vés-a-saver-quins?) molt separats dels posts al bloc...
Perque segur, segur que el meu cos funciona amb petits nans que treballen incessablement, tal com em van explicar quan era prou petita per a creure'm-ho. I suposo que tota la vida m'he obstinat per no canviar aquesta explicació del funcionament de les coses... tant fàcil, tant meva.
I està clar que a mi ja m'està prou bé, per a què complicar el ja desordenat cap d'una estudiant de dret que no sap ben bé què coi fa a la cadira de la impressionant classe de la pompeu fabra?
I dibuixa, dibuixa als apunts, dibuixa a l'agenda, dibuixa a les bambes, dibuixa als apunts del pobre company del seu costat, que no en té pas la culpa de la seva inconsciència estúpida.
Perquè, i perquè, i perquè, tot el dia... perquè?
Suposo que és molt més fàcil assumir que hi ha petits nans ( per a mi enanitos) que controlen el món, que fan moure el meu braç i fan funcionar el meu cor, que engeguen el motor del cotxe quan gires la clau al cotxe, que porten les imatges des d'una càmera fins al meu televisor i que porten els pensaments d'un cap a l'altre formant la sempre inquietant telepatía...
I plou, plou molt. Deuen ser els enanitos que han decidit regar una mica la terra des d'allà dalt.
I sona gloomy sunday de fons...
It is autumn and the leaves are falling
All love has died on earth
The wind is weeping with sorrowful tears
My heart will never hope for a new spring again
My tears and my sorrows are all in vain
People are heartless, greedy and wicked...
Love has died!
The world has come to its end, hope has ceased to have a meaning
Cities are being wiped out, shrapnel is making music
Meadows are coloured red with human blood
There are dead people on the streets everywhere
I will say another quiet prayer:
People are sinners, Lord, they make mistakes...
The world has ended!
2 comentaris:
Jo hauré d'acceptar el teu dibuix i fer veure que em fa il·lusió i que m'agrada.
Però com que no és Sant Jordi ho puc fer de veritat. :)
Utilitza un exèrcit de nans per a què sigui un dels teus millors dibuixos.
L'espero.
Jjjj sí que parlo català.
He trobat molt graciós el teu comentari... i vés-per-on m'acabo d'adonar que tots dos no sabem què coi fem des del mateix lloc, la cadira de la impressionant(no tant) classe de la pompeu fabra. Humanitats, per cert.
De petit pensava que a dintre de l'aire acondicionat hi havia enanitos bufan per a que funcionés, i qualsevol altra explicació em semblava totalment absurda. Ara no sé com funciona, només sé que no hi viu ningú allà dintre. Això és trist. No vull dir que em sembli trist que ningú visqui esclavitzat per la seva mida dintre d'un aparell d'aire acondicionat, sinó que em sembla trist no preguntar-me per què, i per què, i per què, tot el dia.
Publica un comentari a l'entrada